La mala consciència pesa en els governs europeus i és per això que temen una gran abstenció i un augment significatiu dels euro-escèptics. Que Europa no ha fet bé els deures és força evident, i els nacionalistes poc amics dels alemanys, han viscut la crisi econòmica com el renaixement d'una Alemanya que s'ha posat al capdavant de la Unió Europea.
La crisi econòmica ha anat acompanyada de la crisi política. Ni França ni Anglaterra poden estar massa contents dels seus respectius governs, i a Espanya, malgrat la majoria absoluta, la continuïtat de Rajoy només es pot recolzar en els dubtes del PSOE.
Les eleccions europees són tota una incògnita després d'aquests anys d'inestabilitat econòmica i d'un cert ressorgiment dels grups populistes i d'extrema dreta, que rebutgen estar sotmesos a Brussel·les, defensant un nacionalisme radical, amb components xenòfobs. Lluitar contra aquest corrent no és fàcil, sobretot quan els arguments són poc sòlids i l'experiència d'aquests últims anys no els són favorables.
A casa nostra tampoc no es presenten unes eleccions prou clares, sobretot pel sentit que se li vol donar. Tant els sobiranistes com els unionistes, si em permeteu els qualificatius, s'ho miren en sentit local, és a dir, volen fer una lectura dels resultats interessada, pensant en la consulta. Això és un error greu, sobretot per part dels defensors de la consulta, siguin independentistes o no. Cada elecció serveix per al que serveix, i fer segons quines lectures no condueix enlloc, i més aviat despista.
Si creiem en Europa hem de mirar quina Europa volem i, per tant, quins partits ens ho poden posar més fàcil. Si volem una Europa conservadora a la imatge del que hi ha a Espanya, tenim prou partits per escollir: C's, Vox, UPyD, PP, CIU... si volem una Europa progressista, això sí sense gaires pretensions, tenim el PSOE, IU, ERC... pensar que votant CIU o ERC votem a favor de la consulta ens equivoquem.
Entenc que algú pensi en la reacció espanyola davant d'un possible fracàs de CIU o ERC, però això ja tindrem temps de veure-ho en les eleccions de 2015. Ara toca pensar en Europa i en quin aliat escollirà el partit que volem votar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada