En contra de la violència

No estic a favor de la violència i m'emprenya que hi hagi persones, i sobretot polítics en actiu, que defensin directament l'actitud dels violents, que destrueixen mobiliari urbà i converteixen els carrers i places en camps de batalla. No hi estic d'acord per més que em puguin agradar les idees que pretenen defensar.

No es pot pretendre aconseguir objectius, per importants i saludables que siguin, a base de cremar contenidors i sembrar el caos als carrers de Barcelona. I no es pot criticar la policia que s'enfronta als violents, perquè té l'obligació de preservar l'ordre a l'espai públic.

M'ha decebut molt l'actitud del diputat de la CUP. Ja sé que hi ha molts inconscients que els agrada que un representant del poble es posi al costat del moviment de protestes, però una cosa és manifestar-se i l'altra provocar destrosses de manera gratuïta. Un electe ha de ser civilitzat, i racional. Amb aquest comportament desacredita el moviment que lidera.

La crítica és bona si és constructiva. Les manifestacions són bones si es defensa en pau aquells drets que considerem que ens han retallat. La veu del poble s'ha de fer sentir de la millor manera possible, però mai caure en l'error de la violència irracional. El comportament d'aquests moviments, encara que sigui d'una minoria, malmeten tot el treball que puguin haver estat fent.

No em val l'excusa de si es tracta de brètols que s'han infiltrat dins el moviment, perquè ningú ha sortit a criticar-los i manifestar contundentment que no hi estaven a favor. Qui organitza una manifestació ha de ser conscient que se'ls pot escapar de les mans, però llavors han de saber reaccionar i tallar-ho radicalment. Això no està passant a Barcelona aquests dies, i és per això que no hi estic d'acord.