Sempre hem mirat altres pobles com celebraven les processons de Setmana Santa. Acostumaven a ser pobles catalans amb un nombre important de persones procedents del sud d'Espanya, on la tradició de les processons s'ha mantingut i ha estat un atractiu turístic més enllà de les fronteres.
La nostra generació, que va viure el Concili Vaticà II i s'ho va creure, més aviat érem contraris a aquest tipus de manifestacions, si més no escèptics. Amb la marxa enrere que ha fet l'Església catòlica amb papes com Joan Pau II i Benet XVI, ha sorgit una generació de capellans amb poca sintonia amb la doctrina del Concili Vaticà II, a qui li han carregat tota la culpa del descens dels catòlics practicants. Aquesta nova situació ha portat, junt amb altres factors tant o més influents, que les processons es mantinguessin i fins i tot es recuperessin després de més de quaranta anys.
Això és el que ha passat a Arenys de Mar, i avui el vespre es recupera la processó del Divendres Sant que arenyencs de soc-arrel encara recorden. Durant tots aquests anys l'única manifestació que s'ha mantingut ha estat la "Renglereta", la matinada del Divendres Sant.
Sembla ser que el nostre alcalde, d'UDC, ha tingut molt interès en què es recuperés la processó del vespre, i ha trobat bons aliats en el nou rector i en Pepe. No seré jo qui ho critiqui, i si hi ha persones que s'ho passen bé organitzant-ho, i n'hi ha d'altres que aquesta manifestació els ajuda a alimentar la seva fe, benvinguda sigui. Personalment en continuaré al marge, pensant que no em reporta res de nou, ni em fa cap falta. Sóc poc propens a les manifestacions. Les evito tant com puc i hi participo comptades vegades: els dos darrers onze de setembre han estat una excepció a la regla. A Arenys passegem els gegants i cantem l'Himne per Sant Zenon, ruixem els vianants per Sant Roc i ara passejarem uns passos el Divendres Sant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada