La notícia del dia és el fitxatge d'Ernest Maragall per part d'ERC i les reaccions d'altres partits polítics, especialment el PSC. Quan un polític molt significat canvia de partit, sempre provoca reaccions de tots els signes. Si repasséssim la història ens adonaríem que han estat moltes les persones que han canviat de partit polític, encara que només ens recordem del darrer, i per això hi fiquem tanta cullerada.
M'imagino que per part d'ERC han vist en aquesta decisió una estratègia que els ha d'afavorir electoralment. Per part meva no hi sé veure gaires avantatges, tret de reduir el nombre de candidats, si és que Maragall tenia intenció de presentar-se. Tampoc hi veig avantatges per al PSC, tal com ha declarat el seu màxim dirigent.
La crítica fàcil ha estat la de col·locar a Europa les velles glòries, com a premi al seu treball a la terra, vull dir en la política de més proximitat. Probablement hi ha militants d'ERC que no ho veuen bé, sobretot aquells que podien tenir alguna opció de figurar més amunt a les llistes. Ja sabem que això va molt perseguit pels polítics que entenen la vida pública com un objectiu personal i no tant com a servei a la comunitat.
També és fàcil que militants de la Nova Esquerra, de Maragall, tampoc ho hagin vist bé. Aquests dies observem aproximacions de militants socialistes a les portes d'ICV, davant la previsible davallada o escapada de militants del PSC. La tria entre ERC i ICV pot ser difícil, o no, en funció de quin sigui l'objectiu primer de cadascú. ERC fa molts anys que va aigualir la E, per enfortir la C. En el cas d'ICV el component d'esquerra continua vigent, encara que no sigui el mateix d'uns quants anys enrere. Maragall ha prioritzat l'objectiu independentista, encara que això li suposi anar de la mà del president Mas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada