Si es confirma la notícia que avançava avui Anna Simó, d'ERC, sobre l'acord per a la primera llei electoral catalana al marge del PSC i PP, portaria al PSC a fer una reflexió profunda de què està fent per a la política d'aquest país.
El PSC ha treballat durant molt temps la possibilitat de redactar i aprovar una llei electoral catalana i seria molt penós que al final s'aprovés amb el seu vot en contra. Ho seria perquè es tracta d'una llei molt important per al futur polític del nostre país, i perquè és una llei que necessita un mínim de 90 vots, la qual cosa els posaria en el grup minoritari del Parlament.
No m'ho puc creure i em sap molt greu el punt on hem arribat, amb uns dirigents tan desencertats i allunyats de la realitat del carrer. Els caldrà tornar a fotre's de morros a la paret per adonar-se que van pel camí equivocat. O potser ni així!
Avui tothom parla del primer president de la democràcia espanyola després del dictador Franco, i com passa amb les morts, ara tot són lloances al difunt i s'utilitza de manera partidista com si tots fóssim hereus del seu tarannà i mestratge, però no és cert. Adolfo Suárez va viure políticament en un moment transcendental i amb encerts i errors va conduir al país a un punt que molts nostàlgics del franquisme no es podien imaginar.
És totalment cert que Suárez es va fer un fart de dialogar i aquesta va ser la base del seu discurs i del seu èxit, que ningú o ben pocs varen saber apreciar fins ara quan ha mort. És per això que resulta repugnant sentir-ne parlar al president Rajoy, qui és incapaç de dialogar, que és totalment opac i només se salva gràcies a la majoria absoluta d'un partit que actua de manera unànime i aglomerada per defensar els seus interessos personals i de classe. A diferència de Suárez, Rajoy passarà com el pitjor president espanyol de tota la història, que ha col·locat Espanya al segle XIX i a la cua de tots els estats europeus.
Salvant les distàncies i gràcies a que Navarro no té cap poder, podríem fer un cert paral·lelisme amb Rajoy. Si més no en que haurà estat el pitjor dirigent de tota la història del PSC, i a molts ens sap greu i voldríem que això canviés, i és una llàstima que el partit hagi de perdre més pistonades per aconseguir fer-lo fora i canviar la cúpula dirigent.
Tinc molt interès en què el país disposi d'una llei electoral pròpia, però voldria que aquesta llei no fos més del mateix, sinó que tingués en compte la nostra realitat i l'experiència d'aquests anys, per tal que sigui possible un millor acostament entre el ciutadà i el polític. És per això que em sabrà greu que el PSC n'hagi quedat al marge, i la culpa només serà del propi PSC. No s'hi val a trobar excuses per a tot. Ja no ens mamem el dit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada