No he seguit el debat de l'estat de la nació, perquè no m'interessa. No m'interessa perquè sempre és el mateix del mateix. No hi ha emoció, però encara menys autocrítica. Ja fa molts anys que vaig descobrir que ningú no feia totes les coses bé, ni tot malament. Els polítics no són cap excepció, però això no ho demostren, sinó que s'obsessionen en defensar que ells sí que ho fan tot bé.
Però no només m'avorreix escoltar sempre el mateix discurs, sinó que ja sé quin serà el resultat. Els partits que no han governat mai, ho critiquen tot perquè governar és molt fàcil. Els partits que ara són a l'oposició, però han governat, no recorden què feien ni què passava quan ells governaven, i els que estan governant, no accepten que s'equivoquen ni recorden què deien quan eren a l'oposició. Això que és tan evident, avorreix i fa que molts no seguim el debat. Ho llegim l'endemà i a vegades només els titulars. No penso que això sigui bo, però és comprensible que passi i ningú no se n'ha d'estranyar.
El que no he acabat d'entendre és el que està passant a Arenys de Mar, i que m'hi he referit aquests darrers dies. Un regidor de l'oposició acudint al Defensor del ciutadà i al Síndic de greuges per un acord del Ple municipal? És aquí on ha d'anar un regidor? Continuo pensant que el regidor del Bloc en aquest mandat ha resultat tota una sorpresa amb les seves decisions. Potser és la manera de fer-ho més atractiu i no tan avorrit. Crec que el diputat Joan Tardà podria acudir al Defensor del Pueblo contra els acords del Congrés de diputats. La llàstima és que el Defensor del Pueblo difícilment li donaria la raó, si és que alguna cosa hi tingués a dir. El defensor què li dirà al regidor?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada