Massa energia perduda per defensar els nostres drets

Dediquem massa temps i persones per combatre els atacs a la llengua i a la sobirania catalana. És una llàstima que sigui així i que no puguem dedicar el nostre temps i recursos per millorar la nostra societat, sobretot ara que encara estem immersos en la greu crisi econòmica. Les notícies avorreixen i atorguen una qualificació molt baixa a la política, i això no és bo.

Fins i tot els ministres espanyols, el senyor Margallo entre ells, perden massa hores en contrarestar l'impuls sobiranista català. Tot això sense capacitat de diàleg. Una política de veure qui és més fort, qui aguanta més el tipus, i també d'amagar el cap sota l'ala, una pràctica habitual del nostre intel·ligent president espanyol.

M'agradaria pensar que la mobilització de molts catalans per aconseguir el dret a decidir, sigui positiva, ens aporti coneixement, sensibilitat i capacitat de diàleg. Que no ens creiem que som millors que els altres, un fet que a vegades ens ha traït i ha ajudat a que els espanyols ens critiquin amb ràbia, encara que el pes se l'emporti la premsa espanyola i els polítics espanyols, que venen una imatge falsa de la realitat.

Avui llegia l'article de Francesc-Marc Álvaro a La Vanguardia "Súmate trenca tòpics", i hi estic molt d'acord. Sense donar-los més importància de la que tenen, sí que és important reflexionar-hi al respecte. Tant per part dels partits unionistes, que consideren dels seus als catalans castellanoparlants, com per part dels catalans més puristes que ratllen actituds xenòfobes.

El col·lectiu Súmate dóna una lliçó a aquells catalans que defensaven que en una Catalunya independent, el català fos l'única llengua oficial. Només per sentit comú ja no es podia defensar, però Súmate ho corrobora.