M'imagino que durant el 2014 serà impossible que no hi hagi un dia que no tinguem notícies i anècdotes per comentar al voltant del dret a decidir, la consulta i la pressió espanyola, des de qualsevol instància, per reprimir els nostres drets, la nostra llengua i la nostra cultura.
Si haguéssim continuat submisos com en temps de Jordi Pujol, i a Pasqual Maragall no se li hagués acudit modificar l'Estatut, tot això no passaria. La nostra vida seguiria tranquil·la, sense pena ni glòria.
Aquelles persones que finalment ens hem adonat que érem innocents i massa refiats, no hauríem traspassat la ratlla de l'independentisme, i ens hauríem acontentat amb un respecte d'Espanya a la nostra llengua i cultura, encara que fos a canvi de subvencionar el malbaratament de recursos d'altres nacionalitats.
Avui es fa difícil simpatitzar amb Espanya, que no vol dir amb els espanyols, sinó amb els seus representants polítics. Fins i tot el PSC, que ha optat per seguir les ordres del PSOE, no pot estar tranquil quan llegeix les sentències dels diferents tribunals judicials en contra del català i la política d'immersió lingüística.
El tema cansa, i això pot ser el gran perill que ens condueixi al fracàs i la involució del nostre estatus propi i diferenciat de la resta d'Espanya. És per això que cal tenir el cap ben fred, però no llançar la tovallola. Cal defensar els nostres drets, cadascú des de la nostra posició i possibilitats. No ho podem deixar tot en mans dels nostres polítics, i els hem de defensar, donar suport i exigir dedicació i coherència.
Espanya no va bé. El govern del PP està destrossant moltes de les coses que amb paciència i esforç la societat civil havia anat construint, a partir de la mort del dictador. Europa avergonyeix el govern espanyol per lleis injustes, però no té prou força per redreçar el camí que el PP està traçant.
La Unió europea fa aigües quan es tracta de defensar els pobles maltractats pels seus governs. És incapaç de fer res per evitar que el dictador sirià deixi d'assassinar els seus súbdits i destrossar les seves vides i pertinences. Tota una generació de sirians haurà viscut sota les bombes del seu govern. A Espanya encara hi ha supervivents d'una guerra civil injusta, i ha vist com molts dels culpables i els seus hereus, continuen governant políticament o econòmicament un Estat en hores baixes, amb diferencies socials cada vegada més grans. No ho podem callar, i hem de denunciar l'Església espanyola que permeti i doni suport, per interès, a la fractura social del nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada