Què podria recomanar per a aquest 2014?

S'ha acabat el tretze i ja tenim el primer nadó de l'any 2014. L'any que celebrarem els tres-cents anys de la derrota en mans de Felip Vè. No sé si celebrarem res més, però en tot cas una cosa tenim clara des d'ara: Catalunya és el punt de mira de totes les nacionalitats espanyoles. Per què? per ràbia, enveja, i no gaires coses més. Ràbia perquè no entenen que els catalans, independentistes o no, puguem tenir raons per queixar-nos del tracte rebut per l'Estat espanyol des de fa tres-cents anys. Enveja per no poder mobilitzar la gent de la mateixa manera, per demanar una altra manera de fer política.

Nosaltres, però, ens hem d'esforçar per fer-ho bé a casa, i no deixar-nos portar pel cofoisme. Que la cosa està pitjor del que ens la presenten. Hi ha molta necessitat i molta gent sense feina. I molts pares despreocupats pels fills que els permeten emborratxar-se a altes hores de la matinada, amb qualsevol excusa. Que l'educació dels nostres fills depèn de nosaltres!

Desitjo que hagueu tingut una bona entrada de l'any, que les famílies matineres a l'hora del part en guardin un bon record, i que la monja Forades i el conferenciant professional Oliveres, hi vegin clar i decideixin caminar junts en lloc d'iniciar nous experiments. Els seus objectius són interessants i defensables, les maneres poden millorar.

Que l'Alícia tingui sort dins del seu partit polític, i que sàpiga que el PP pactarà amb CIU i amb l'Artur Mas el primer dia que li faci falta. El pacte entre partits passa quan toca, quan no sumen prou anant sols, o sigui que... no tantes profecies, i es preocupi més de l'Albert Rivera que està sent més populista i demagog que ella, que ja és dir, i que li pot guanyar la jugada.

A en Pere Navarro no sé que recomanar-li, perquè se'm fa molt difícil. Personalment li diria que tirés enrere en la seva dèria espanyolista, perquè el PSOE l'ajudarà només si en surt guanyant. Que no se'n refiï, que la història ens ho ha demostrat milers de vegades.

A CIU, ERC, ICV i CUP els diria que tinguin seny, que no posin el carro davant dels bous, que escoltin la gent, la continuïn escoltant, que això no s'ha d'aturar mai, i que pensin en els catalans, abans de pensar en la pròpia pell. Que no es tracta de sacrificar ningú, però tampoc fer el ridícul. El pacte no és negatiu, si les dues parts són sinceres.