L'ètica dels polítics en qüestió

Els dubtes d'alguns diputats socialistes davant la votació de demà al Parlament català, posa a debat l'ètica dels polítics. De ben segur que la reflexió personal ens hauria de fer preguntar si el nostre comportament habitual és ètic o no, però en el cas dels càrrecs públics la qüestió agafa més força.

No sempre l'ús de la paraula ètica, o bé la interpretació i concepte que se'n té no és coincident. D'altres vegades és errònia, o una excusa per aconseguir allò que desitgem. Què vull dir? Avui Pere Navarro definia la renúncia a l'acta de diputat de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, com un acte ètic. Amb aquest gest demostrava que no estava d'acord amb la decisió de la cúpula dirigent del seu partit polític, però acceptava la majoria, i abans de votar en contra dels seus ideals, ha abandonat el càrrec.

Els diaris informen que Xavier Sabaté votarà negativament, tot i que fins avui tenia els seus dubtes i defensava una posició única d'abstenció. A mi em sobtava, pel concepte que tinc d'ell, i és per això que no em sorprèn la seva decisió. Quant a Elena, Geli i Ventura, sembla ser que optaran pel sí, la qual cosa, si es compleix l'amenaça de Pere Navarro, serien expulsats del partit.

Com ja he dit en altres ocasions, penso que el PSC s'equivoca. Demanar a Madrid l'autorització per celebrar la consulta, no és el mateix que votar la independència. Aquest argument és una excusa. Jo només hi veig dos motius possibles: evitar formar part del grup de defensors de la consulta, perquè tothom sap que Madrid no ho concedirà, i creuen que és una ridiculesa, o bé la temença que si hi ha consulta, el resultat pugui ser favorable a la independència, i el PSC no la vol.

El PP ja ha dit que no permetrà la consulta, però també ha dit que no està a favor d'una reforma de la Constitució. Llavors, si demanar la consulta és una ridiculesa, també ho és demanar la reforma de la Constitució. Qui fa més el ridícul? Qui és que ha canviat el que va prometre? al meu entendre és el PSC, i a mi em sap greu.