dissabte, 18 de gener del 2014

A qui li interessa mantenir-se en una Espanya que retorna al franquisme?

No és una pregunta oportunista ni demagògica. És simplement una qüestió que em faig i no hi trobo resposta, o millor dit, només hi trobo una resposta: els nostàlgics del franquisme.
No crec que el PSC, encara que ara sigui més PSOE que PSC, tingui cap interès de llençar tot l'esforç esmerçat durant gairebé quaranta anys per sortir de la dictadura franquista. Ho defensaria on calgués. Una altra cosa és si els passos que estan fent són els més encertats.
Avui, en una tertúlia radiofònica, he sentit que el senyor Toni Bolaño negava que dins del PSC hi hagués militants que ja els estigués bé la situació actual de Catalunya. Aquí no hi estic d'acord. Conec militants socialistes que ja els està bé i no volen canviar res. Mentiria si digués que són majoria, però hi són, com també n'hi ha que defensen el dret a decidir.
El PPC, C's i PxC, per posar tres exemples, sí que es troben a gust amb la situació actual i no fan res per intentar millorar l'encaix de Catalunya a Espanya, i a molts d'ells potser no els faria res tornar a èpoques passades. Jo ja no els demano que defensin el dret a decidir, ni la convocatòria de la consulta, sinó només treballar perquè Espanya ens tracti millor, ni més ni menys del que pugui fer el PP del País Basc, i que lluitin contra la involució democràtica del govern espanyol.
Jo crec sincerament que el PSC sí que vol canviar la situació, i també em vaig creure el seu programa electoral quan defensava el dret a decidir. Tothom té dret a rectificar, però han d'acceptar que si els tres diputats crítics han desatès l'acord majoritari del Consell Nacional del seu partit, no poden negar-nos que el PSC ha traït els seus votants. I no em vinguin amb subterfugis, perquè Madrid no ens donarà res, i només podem exigir. Estem demanant poder votar, no necessàriament la independència.
Voldria recordar a qui no tingui memòria, que molts líders polítics que han lluitat per una societat més justa, han estat considerats rebels, terroristes o anticonstitucionals. És el preu a pagar per aconseguir que les lleis no siguin obstacle per assolir una societat més justa. Que no ens vulguin enredar. Crec que el PSC s'ha equivocat i a mi, personalment, em sap greu.
Per cert, el ministre Wert és un clar exemple de l'Espanya franquista, i qui el manté com a ministre és el president Rajoy. Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada