Qui respecta Espanya?

Aviat ningú respectarà Espanya gràcies als mèrits del govern del PP i del mateix partit polític que, crec no equivocar-me, està en possessió del rècord de corrupció política de tots els temps. El fet que ningú dimiteixi, malgrat l'acumulació de delictes i corrupcions, treu legitimitat a tots els polítics i ajuda que la credibilitat sigui nul·la i el respecte hagi desaparegut.

Avui el nostre ministre, el català, es queixava i reclamava respecte per a Espanya, al comissari europeu de qui ahir llegíem unes declaracions posant en dubte la legalitat democràtica del projecte de llei de seguretat ciutadana que el govern vol aprovar properament. Una llei que minva la llibertat d'expressió i que a les persones que vàrem viure la dictadura franquista, ens porta desagradables records.

Fernández Díaz, el Jorge, ha volgut matisar que no va ser el Consell d'Europa qui va qüestionar la llei de seguretat ciutadana, sinó el comissari de Drets Humans del Consell, el senyor Nils Muiznieks. Jo entenc que el ministre s'emprenyi, perquè ell es creu que està fent bé la seva feina, i probablement té raó. El problema, en tot cas, és que la seva feina va en la línia de reduir els drets humans, un dels quals és la llibertat d'expressió. Criticar la seva feina és un delicte? No té dret a opinar sobre el respecte als drets humans, un comissari de Drets Humans del Consell d'Europa?

El comissari en qüestió deia, entre altres coses, que castigar l'ofensa a Espanya resultava molt complicat? què s'entendria per ofensa a Espanya? hi hauria un criteri únic per determinar què és una ofensa i què no ho és? Espanya està farcida d'interpretacions subjectives, normalment en contra de la població, del més feble. 

És de persona intel·ligent marcar-se objectius amb uns indicadors clars que permeti valorar el grau de compliment i èxit. Amb la llei que ens proposa el govern espanyol, ni hi ha objectius clars ni manera humana de poder-ho avaluar. Dues coses són clares: la voluntat del govern del PP de limitar els nostres drets, i la inutilitat del ministre a qui no insulto, sinó que constato un fet.