La hipocresia de les lloances a Mandela

De la història aprenem, si parem les orelles i tenim els ulls desperts. La involució només està en la ment dels ineptes o d'aquells que ostenten el poder, polític o econòmic, i no volen perdre'l encara que sigui a costa dels drets dels altres.

M'explico. Avui, persones que haurien considerat Mandela un terrorista i un perill per a la societat, s'omplen la boca de lloances i reconeixement. Ho havíeu notat? Ara és políticament correcte reconèixer la seva personalitat, el seu discurs, la seva lluita. Abans... O bé... si Martin Luther King no hagués estat assassinat, creieu que avui parlaríem d'ell, de la mateixa manera? Qui gosa criticar-lo avui?

La hipocresia és molt present a la nostra societat, i molts polítics se'n serveixen o hi cauen de quatre potes. Els grans defensors de la immobilitat de la Constitució són els que hi varen votar en contra. El que és clar és que avui la Constitució que en resultaria seria molt més restrictiva en drets i, sobretot, en les competències de les autonomies.

Si no som capaços d'entendre que el món evoluciona, que ens transformem al llarg del temps, sense que això signifiqui perdre els papers o ser voluble, sinó entendre que caminem i aprenem, difícilment comprendrem què passa ni per què passa. Espanya viu una època molt gris, perquè els seus dirigents s'han perdut en el passat i només busquen tornar enrere, en perjudici de la societat del segle XXI.