La CUP d'Arenys de Mar torna a convocar els vilatans per...

Segurament és culpa meva, però no em vaig assabentar de la convocatòria de la CUP, per parlar dels pressupostos. Probablement hi hagués assistit, i dic probablement perquè no m'agrada perdre el temps, i amb la CUP d'Arenys de Mar ja he tingut un desengany en aquest mandat, quan ens varen convocar per posar en marxa el regidor de barri, que s'ha acabat en no-res.

Sembla ser que la seva proposta no va tenir cap resposta positiva per part dels altres partits representats al Ple municipal, i això que n'hi ha 7. Cada vegada es veu més que de les promeses als fets hi ha una gran distància, i ens quedem amb les ganes. D'aquí la creixent desafecció, sense haver d'arribar a l'extrem de la corrupció, que no és el cas de la nostra vila.

Qui pensi que animar la població a participar de la vida pública és fàcil, s'equivoca. És molt complicat, pel fet que som molt egoistes i deixem que siguin els altres que se n'encarreguin, i si ho fan malament ja els criticarem. De totes maneres els polítics tampoc no ho posen fàcil, i les picabaralles polítiques fan perdre la il·lusió. Haver de treballar per assegurar bons resultats tampoc hi ajuda gaire. Probablement arribaríem a la conclusió que caldria canviar el sistema electoral, sobretot en pobles com el nostre en que gairebé tothom es coneix i sabem, sense gran marge d'error, què podem esperar d'una persona o l'altra.

La notícia diu que les aportacions ciutadanes apuntaven a l'estalvi energètic i la cohesió social. També comenta que, per a la CUP, hauria de ser l'equip de govern qui informés a la població. És cert, encara que és bo que l'oposició també ho faci, i no es limiti només a criticar el govern.

Els anys passen i no acabem de veure-hi millores. No estem davant d'un ajuntament amb greus problemes, però sí que li falta brillantor, idees clares, i visió de futur. I coincideixo amb la CUP quan diu que hi falta transparència, i no em fixo només en els partits que avui configuren el govern municipal. No fa massa vaig llegir unes manifestacions de grups de l'oposició que em varen provocar vergonya aliena. Gràcies a Déu encara tinc memòria.