És interessant l'entrevista que avui fa l'Antoni Bassas al nou president del Cercle d'Economia, el senyor Antón Costas. Potser seria millor dir que les respostes i comentaris que fa el senyor Costas són interessants, sobretot perquè defugen qualsevol demagògia i són sinceres, també en el posicionament sobre la consulta.
És una llàstima que el país estigui governat per uns inútils que han delinquit, si més no fiscalment, i que no tenen cap dret a estar on estan, quan hi ha persones prou intel·ligents, que el seu currículum els avala, i dialogant.
En el documental que aquesta nit passarà el segon canal de TVE, a les 24.00h, Salvador Espriu recorda que el més important no és la intel·ligència, sinó la bondat. En política és molt important saber gestionar i improvisar davant de qualsevol emergència, però és ben cert que la bondat, la honradesa i l'esperit de servei són fonamentals. Quan aquests valors desapareixen, no hi ha cap possibilitat d'avançar com a país.
Si llegiu l'entrevista veureu que hi ha algunes afirmacions que no passen desapercebudes. Quan parla de la formació, diu que l'estructura formació superior-secundària-primària a Espanya, no és bona: 50-10-40 en %, quan a Alemanya tenen un 20-60-20. Segons Costas, la nostra economia necessita, per als propers anys, persones amb educació secundària per cobrir els llocs de treball que es generaran, i que "proporcionen contractes estables i salaris adequats".
Deia que hi trobem afirmacions que no passen desapercebudes perquè, en general, els pares busquem i lluitem perquè els nostres fills entrin a la Universitat i es llicenciïn en una carrera. És això contraproduent? Ens equivoquem? De fet, Costas diu que "és en l'educació secundària on hi ha la nostra font de riquesa", i insisteix en dir que "només amb enginyers o graduats universitaris ens estem equivocant espectacularment".
Quin és el pare que, amb recursos suficients, renuncia a que els seus fills entrin a la universitat? si són bons en estudis, per què renunciar-hi? Probablement les paraules d'Antón Costas les hem de veure des d'un punt de vista global, de país, i no particularment, però el cas és que les xifres que ens dóna són les que són, i potser sí que alguna cosa no fem prou bé. Estic segur que l'entrevista pot generar debat, i això sempre és interessant.
Permeteu-me una darrera afirmació: "El Banc Central Europeu era, i en part és, una mena de banc de sang gestionat per testimonis de Jehovà".
Al final de l'entrevista, l'Antoni Bassas li demana un consell a Rajoy. L'entrevistat li recomana que escolti i actuï. Potser sí que no escolta, o si més no a nosaltres no ho fa. Actuar ja és una altra cosa. Rajoy prefereix sempre veure-les venir, i si se'n pot estalviar, no actua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada