Qui creu encara en la Justícia?

Aquesta pregunta me la faig sovint i no sé com respondre-me-la. Encara hi ha algú que hi cregui? què entenem per justícia? tothom és igual davant d'ella? això ens ho va recordar el rei no fa molt, però se'ns escapava el riure per sota el nas. Riem per no plorar, perquè és massa greu com per fer-hi broma.

Encara tinc present la notícia del judici a l'estudiant de piano de Puigcerdà, de qui vaig parlar en aquest bloc, que llegeixo la sentència del judici als implicats en l'enfonsament del Prestige, que va empastifar la costa del nord. Tot i el desastre ecològic, ningú se n'haurà responsabilitat, i ningú en pagarà ni cinc.

A Espanya els judicis triguen deu o més anys abans no hi ha sentència i això fa que quan és l'hora ja gairebé no recordem la magnitud dels problemes ocasionats. Ara es parla molt de les preferents, del cas Gürtel, de Nóos... moltes persones, durant anys, passaran pels despatxos dels jutges, però... creieu que algú en pagarà els plats trencats? sí, les víctimes en paguen els plats trencats, però als botxins no els passa res.

Serà per culpa del sistema judicial vigent que és lent i feixuc, o del legislatiu que no actualitza correctament les lleis, o els protagonistes d'un i altre poders, que no són bons professionals, o el Fiscal de l'Estat... jo no tinc prou coneixements al respecte, però és evident que alguna cosa falla. Entretant continuarem patint injustícies. No hi trobarem el sentit comú, ni el just equilibri de les sentències dictades, i posarem en dubte la Justícia.

Tot això s'agreuja en aquests moments, per l'obsessió de l'actual ministre de Justícia d'impregnar d'ideologia les lleis que modifica, amb el suport de la majoria absoluta del Congrés de Diputats i Senat. I el pitjor de tot és que l'alternativa és tan o més dolenta, si més no això ha quedat demostrat en  les darreres legislatures. La dreta decideix quan governa i també quan està a l'oposició. A Espanya l'esquerra va diluir-se fa molt temps.