dijous, 28 de novembre del 2013

Jo també sóc de l'ARA

Avui es compleixen tres anys de l'aparició de l'ARA, en un moment en què s'estava discutint si el paper moria en mans del digital. Sortia a competir amb tres diaris d'àmbit nacional, també en català, i per tant obligats a trobar el secret per diferenciar-se de la resta i ser prou atractiu per fer-se un lloc al mercat.
L'ARA ha triomfat i assolit, en poc temps, nivells que pocs podien imaginar, però que segurament ha estat possible perquè els seus creadors han cregut en el projecte i han estat capaços de vendre il·lusió.
Catalunya en pocs anys havia passat de tenir un únic diari en català, l'Avui, amb caràcter gairebé testimonial, a veure la versió en català de dos diaris ben arrelats, la fusió de l'Avui amb el Punt Diari, i el naixement d'un nou diari fet en català, per catalans i per a catalans.
Són moltes les opinions favorables al diari, però vull destacar la professionalitat dels seus periodistes i el talent dels seus col·laboradors. Potser ha tingut la sort de cara, pels esdeveniments polítics d'aquests anys, però en tot cas ho ha sabut aprofitar i documentar-se suficientment.
L'ARA també ha desenvolupat la tecnologia digital, amb molta força i atractiu, aprofitant l'explosió de les noves tauletes i les xarxes socials, i estic convençut que ha engrescat primers lectors de diari, que això sempre és bo.
Sóc de l'ARA des del primer dia, i penso que el llistó continua ben alt. També és cert que no és l'únic diari a què estic subscrit, perquè m'agrada la diversitat i analitzar diferents versions de les notícies, o llegir col·laboradors de diferents maneres de pensar. 
Probablement la notícia internacional és la més fluixa, encara que ho reforcen i complementen amb seccions traduïdes de personatges, polítics, economistes i periodistes internacionals.
Felicito l'ARA i els desitjo molts anys d'èxit, ens mantinguem o no dins d'aquest Estat que encara no ens ha acabat d'entendre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada