L'obsessió del govern espanyol i de tot el seu grup parlamentari al Congrés, per ofegar Catalunya, trencant la convivència i reduint els drets més elementals dels ciutadans, fa desgraciada Espanya, aprovant unes lleis sense sentit, purament ideològiques, que envien Espanya al segle XIX quan alguns crèiem haver-ho superat.
Lleis com la d'Educació, aprovada avui al Congrés de Diputats, o la filosofia que impregna la proposta de llei judicial, només busquen la provocació centralitzadora i anul·lar competències de les autonomies. Si això no perjudiqués clarament Catalunya, els ministres espanyols no hi dedicarien tants esforços, però saben que concentrant el poder a l'Estat es minven les competències del govern i institucions catalanes, i només per això ja es donen per ben pagats.
L'ARA ens parlava, en portada, de les mentides de Montoro, que ho comentava ahir, i avui els diaris ens avisaven dels plans del govern estatal d'assaltar-nos per contrarestar el moviment sobiranista, defensant la importància de mantenir-nos units. Jo els entenc. Perdre la gallina dels ous d'or és un greu problema.
No fa tanta gràcia la mobilització ultra per venir dissabte a celebrar la festa de la Hispanitat. Una festa que s'està situant al mateix nivell del 20-N en l'enaltiment del nazisme destructiu, res a veure amb la gravetat de negar-se a parlar en castellà a un guàrdia civil. Jo també penso que el Partit Popular és massa benèvol amb l'extrema dreta feixista, segurament perquè tenen algun tret en comú. Dissabte no sortiré al carrer a manifestar-me, ni celebraré cap botifarrada. Confio que no haguem de lamentar res del que pugui passar. Entretant Espanya va perdent qualitat, prestigi i credibilitat, i el sistema democràtic molt lluny del nivell que seria desitjable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada