L'auge sobiranista i la dependència de Madrid del PSC i el PPC, ha fet que els més afavorits en la situació que estem, sigui C's. Sense la conjunció de les dues variables C's hauria anat fent la viu-viu, sense deixar de ser un grup testimonial al Parlament català. La sort que han tingut ha estat que a Catalunya ha sorgit un nou brot sobiranista, liderat per CIU, i que tant el PSOE com el PP han lligat de mans i peus els seus socis catalans.
De la mateixa manera que diem que els extrems es toquen, quan fas pressió en un extrem, l'altre se'n ressent. El fet de sorgir la CUP, també SI, encara que per poc temps, el nou discurs d'ERC i, sobretot, el canvi de rumb de CIU, va fer que aquell projecte incipient de C's, que molts consideràvem marginal, prengués força, i ara, amb les desautoritzacions al PSC i PPC per part dels seus companys espanyols, ha traspassat molts dels seus votants i simpatitzants cap a C's. No és gens estrany els resultats de l'enquesta que publicava aquest diumenge La Vanguardia, on PSC i PP continuen baixant i en canvi C's pràcticament els atrapa. El desgast de CIU també s'evidencia.
Avui Alicia Sánchez-Camacho ha quedat desautoritzada com a intermediària entre el govern català i el govern del PP. Fins i tot el ministre Jorge Fernández Díaz. Les amenaces del president de la Comunidad de Madrid també ajuden a que el marge de maniobra sigui més estret, sobretot quan el govern dóna mostres de debilitat argumental. Les coses perquè sí no se sostenen, i ja fa massa temps que això passa.
Veurem com va evolucionant tot plegat, però si no hi ha un plantejament seriós, la tendència continuarà en aquest mateix sentit i no ens hauria d'estranyar que C's acabés essent la tercera força política del Parlament. Tenen a favor el desori de PPC i PSC, però també el fet de no haver governat mai. Governar castiga, i ells no han de donar cap explicació de res ni a ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada