Quan vivíem sotmesos per una dictadura, el nostre somni era aconseguir un sistema democràtic que ens fes lliures. Volíem que es respectessin els nostres drets i deixar enrere un sistema que ens ofegava. Era quan ens miràvem Europa, tal com comentava ahir, crec recordar.
La democràcia ens va arribar. Massa tard i amb un període de transició que lluny de ser el model que molts defensaven, crec que ara ens hem adonat que no ha resultat tan positiu. I amb la democràcia ens hem adonat que no tot són flors i violes. Algú, interessat, dirà que la dictadura no era tan dolenta, però jo no li donaré mai la raó. La nostra democràcia té molts defectes, però mai no podrem comparar-la amb una dictadura.
Ens cal millorar el sistema i afegir-hi més transparència, més participació i aconseguir fer fora la corrupció d'alguns polítics. Però la nostra democràcia no és l'única que necessita millorar. Tenim Itàlia que no ens dóna cap bon exemple. En aquell país han tingut governant un polític condemnat per més d'un delicte i que ara fa xantatge al sistema, un xantatge al país.
Per a Berlusconi és primer la seva persona que la de la resta d'italians. Amenaça amb desestabilitzar el sistema polític i tot l'Estat, per salvar la seva persona, que a tots els efectes està condemnada. I el pitjor de tot són les persones que li fan cas i dimiteixen per salvar-lo de complir la pena pels seus delictes.
L'exemple d'Itàlia dóna ales als elements extremistes, als nostàlgics de sistemes dictatorials. Espero i desitjo que els polítics italians de debò, actuaran amb seny, energia i sentit democràtic. No pot ser que el mal torni a guanyar al país veí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada