La decisió, ahir, del govern català de no presentar pressupost per a l'exercici 2013 i, per tant, continuar amb el pressupost prorrogat de 2012, ha tingut diferents lectures i crítiques que caldria matisar. Hauríem de diferenciar entre crítiques polítiques i econòmiques, i en casos com aquest, valdria la pena que primessin les segones.
És cert que la discussió del pressupost anual és un bon exercici democràtic i el seu lloc és el Parlament català on hi són representades totes les forces polítiques escollides pel poble, que és sobirà. Privar d'aquesta discussió als partits de l'oposició es pot interpretar com un menysteniment i un lleig a l'esperit democràtic de la nostra política.
Penso que els arguments dels partits de l'oposició i dels que donen suport al govern són defensables. Tots menys un, el que ha defensat ICV, prometent suport al govern a canvi d'aprovar un pressupost amb un percentatge de dèficit superior a l'assignat pel govern espanyol.
Econòmicament, que és com voldria jutjar la decisió, se'm fa difícil defensar una opció. La pròrroga d'un pressupost impedeix portar a terme les polítiques que no existien abans. En alguns casos això és problemàtic. En el cas del gover de la Generalitat, caldria analitzar què quedarà per fer, prorrogant el pressupost de 2012, i quina diferència hi ha en les retallades.
Cal ser molt seriós, sobretot quan camines al límit per aconseguir els drets que creus que et corresponen, en contra d'un govern i una Constitució interpretada de manera contrària. Si optes per jugar, ho has de fer respectant les regles del joc, o sinó ja tan se val, planta't i atén-te a les conseqüències.
La diferència entre un partit de govern i un altre a l'oposició acostuma trobar-se en la manera d'actuar, però també de planificar les estratègies, estiguis al govern o a l'oposició. Les responsabilitats de qui governa no permeten prendre la política massa a la lleugera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada