Pel dret a decidir o la independència?

Davant la disjuntiva que ha plantejat UDC i també ICV, sobre la cadena humana del dia 11 de setembre, és important la reflexió que hi vulguem fer, i valorar què ens pot resultar millor, si demanar el dret a decidir o bé directament la independència.

Entenc el posicionament de l'ANC i els partits i entitats que li donen suport, però també comprenc els que preferirien que el lema fos el dret a decidir, i deixar per a quan tinguem l'ocasió de manifestar-ho, si demanem la independència o una altra manera d'existir.

Pel que he anat escrivint en aquest bloc i forçat per la manera de governar dels partits espanyols, abans el PSOE i ara el PP, m'he decantat per la independència, amb totes les reserves del món, però no hi ha manera de veure cap altra possibilitat sinó volem perdre els nostres drets com a poble. Espanya, els governs espanyols, no respecten els nostres trets diferencials, i d'aquesta manera no hi ha possibilitat d'entesa ni cap forma federalista com ha vingut defensant el PSC.

Això no vol dir que no pensi en la bondat d'un Onze de setembre reivindicant el dret a decidir, si d'aquesta manera poguéssim incorporar més sensibilitats. Sempre he cregut en la necessitat de fer pinya, i això vol dir cedir totes les parts implicades. És per això que la proposta d'UDC i ICV seria encertada si ens permetés incorporar-hi el PSC, que fins ara ha defensat el dret a decidir. Votar la independència o no, serà el tema del dia en què puguem votar lliurement.

És cert que, a part de no tenir garantida la complicitat del PSC, la força que representa mobilitzar més d'un milió de persones demanant la independència és més gran que si el lema és el dret a decidir, però sovint les pujades s'han de fer escalonades, sense traumatismes i en grup, i deixar per a més endavant l'esforç final per arribar al cim. No tothom ho veu igual, i a vegades en això hi resideix el problema, el problema del poble català.