Davant del Matagalls i vídeoconferència amb Seattle

Sóc a Vic amb vistes del Matagalls, parlant amb l'Ignasi en vídeoconferència des de Seattle. Ha volgut parlar i veure l'avi abans de marxar de càmping durant quatre dies per la costa del Pacífic. Pocs anys enrere tot això era impensable i, pensar-hi, fa que tinguis més ganes de treballar per millorar les condicions de vida, encara que a vegades sembla que ens tirem pedres a sobre i vulguem anar enrere.

Crec en la comunicació i per això m'agrada tota eina que la facilita, encara que no hi entengui gens. Poder-te comunicar amb el teu fill, en directe, des d'una punta del món a l'altra no es paga amb res del món, i em fa recordar els meus estius a Cantonigròs, amb el pare a vint-i-cinc quilòmetres, i que només vèiem el diumenge. Sento encara l'emoció d'anar-lo a rebre al prat de can Rifà, des de la muntanyeta miràvem el recorregut de la carretera que s'apropava amb mil revolts, per veure arribar el cotxe d'en Pous, de color blau cel.

Anys més tard, fèiem el trajecte Cantonigròs-Vic, dues vegades d'anada i tornada, al dia. Ja llavors vaig poder experimentar la relativitat de les distàncies, o el canvi que ens va produir el fet de disposar de cotxe a la família.

Recordo l'arribada del telèfon a casa, de la televisió, del cotxe... Avui es neix amb aquests elements a la casa. Ah!, i la televisió en color.

Bé, m'he posat nostàlgic. El pare, prop dels 93 anys, ha viscut molts canvis, probablement més dels que nosaltres podrem experimentar. Si més no, no seran tan transformadors, o sí?