Espriu serà present a la plaça de la Sardana del meu poble

Avui Arenys de Mar és una mica el centre del món; bé, del món poètic català. Si d'una cosa se sent orgullosa aquesta vila és d'haver estat immortalitzada per Espriu, i de la mateixa manera que li ho va agrair en el seu comiat, l'any 1985, ara li ret homenatge el dia que es commemora el centenari del seu naixement.

Recordo com si fos ahir, que cantàvem a l'església de Santa Maria d'Arenys, en el seu funeral, i posteriorment l'acompanyàvem fins al cementiri, on darrere una làpida molt simple, descansen els seus ossos. El cementiri era ple de gom a gom, i jo anava descobrint la vila que havia de ser el meu lloc de residència, després de la meva ciutat natal i uns quants anys a la capital.

Avui omplirem la plaça de la Sardana, un indret poc freqüentat pels arenyencs, tret d'alguns joves amb ganes de fumar i intercanviar mercaderia, i algun altre que hi va a fer quatre xuts. Els meus fills hi varen aprendre d'anar amb bicicleta. La plaça havia d'urbanitzar-se a partir d'un procés participatiu que, per diferents motius va quedar aturat, i ara, com tants d'altres temes, ha passat a millor glòria.

Perquè si en una cosa l'administració està fent molt mal és en els seus incompliments. Segur que tots en tenim experiències properes. Jo estic a punt d'emmarcar una carta signada per l'alcalde i uns quants regidors, amb una promesa que mai més n'he sabut res. No cal caure en la corrupció per desencisar la ciutadania. N'hi ha prou en deixar de complir els compromisos, i això passa massa sovint.

Avui ens trobarem a la plaça de la Sardana. Recordarem Espriu, i demostrarem als visitants, que Salvador Espriu ens va regalar ser presents en el món cultural del nostre país, fins i tot sense esforçar-nos-hi gaire.