La columna de Josep M. Espinàs, avui al diari El Periodico, m'ha agradat. Els diputats i senadors han de seure i aguantar el que pugui dir l'adversari. Això d'aixecar-se de la cadira només té la voluntat de visualitzar la discrepància, però els senadors i diputats cobren, i aguantar l'altre va inclòs amb el sou. Espinàs té molta raó quan diu que la senyora de la neteja o el policia de l'entrada no poden marxar quan els hi sembla, doncs els diputats tampoc ho han de poder fer.
Una vegada més aniríem a parlar de la categoria dels actuals polítics i el descrèdit de la política, després de tanta corrupció i malbaratament de recursos. Perquè quan parlem de corrupció ens referim a uns polítics que han buscat lucrar-se il·legalment, però cal tenir en compte que hi ha hagut una despesa innecessària i ineficaç que també els n'hauríem de demanar responsabilitats.
El més preocupant, però, és la direcció que ha pres la política de l'actual govern. Penso que ni en la pitjor època del president Aznar havia perillat tant la democràcia a Espanya, ni s'havia recuperat amb tanta força els valors del franquisme més totalitari. No és només l'atac als drets del poble català, sinó que també s'ataca els principis elementals de la democràcia.
Aquests darrers dies hem observat un nou gest de la delegada del govern espanyol, la darrera decisió del ministre d'Interior expulsant al perillós salafista, i l'aprovació, pel Consell de Ministres, de la nova llei d'Educació, una clara voluntat d'atacar la llengua catalana i no renovar res en positiu.
Ho deia ahir i em repeteixo: cada vegada em fa més fàstic viure en aquesta Espanya involucionista, que va votar majoritàriament un partit descendent del franquisme transicionat, sense que hi hagi un partit socialista prou ferm i amb idees prou clares per defensar la democràcia i els drets de la classe treballadora. Tenim una Espanya que no castiga els defraudadors de fortunes i si mai n'enganxa cap, no espereu que retorni el que ha estafat. Una m...
Què més haurem de veure i patir? Fins on seran capaços de massacrar-nos? Resistirem? Triomfarà la raó o caurem a l'abisme de la tirania, el clientelisme i la prepotència? A veure si fins i tot el Real Madrid de Mouriño i Cristiano Ronaldo es queda sense cap títol. Potser seria massa càstig per a un club que aspirava a tot. Les nostres aspiracions són unes altres. Confiem que els nostres polítics sàpiguen reaccionar i portar-nos a bon port.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada