Aquest vespre hem anat al Teatre Principal de la nostra vila a escoltar el muntatge poètic-musical "Sentit a la manera de Salvador Espriu", amb la Mireia Fornells i en Joan Miquel Hernández al piano a quatre mans, la Maria Teresa Garrigosa recitant i cantant, i en Francesc Garrigosa recitant.
L'actuació d'avui formava part del conjunt d'actes que tindran lloc durant aquest 2013 atès que es commemora els 100 anys del naixement de Salvador Espriu, i s'ha proclamat Any Espriu. Arenys, doncs, que ens sentim molt orgullosos del poet i la seva vinculació a la vila, seguim amb atenció els actes que s'organitzen, encara que no tots, i avui n'ha estat una mostra: hi havia molt poca gent.
Sóc conscient que sempre que podem hem de parlar en positiu. Es tracta de buscar-hi la part bona i passar una mica de puntetes per la part menys bona. És el que vull fer, tot parlant de l'actuació d'aquest vespre. En Joan Miquel i la Mireia, una vegada més han demostrat la seva gran qualitat interpretativa. No és només la tècnica, sinó també l'expressivitat. El domini sobre l'instrument que permet que hi hagi un diàleg entre els intèrprets i els oients.
Probablement ha estat la dificultat interpretativa per a
la cantant el que ha fet que el seu cant no brillés el que calia esperar, ni tampoc els recitats dels dos Garrigosa ha estat al nivell del pianistes, ni de l'acte que anàvem a escoltar.
Amb tot això no vull desmerèixer l'espectacle i no em sap greu haver-hi assistit. Crec que majoritàriament l'acte ha agradat i ha cobert força les expectatives. A vegades un fort nivell d'exigència fa que dificulti el poder gaudir de la bona música. Penso, però que és important un grau d'exigència si volem superar-nos i arribar més lluny, en música i en la vida mateixa. Una vegada més hem d'agrair la possibilitat de comptar amb el Teatre Principal i la seva programació estable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada