Només pot passar en un país de pandereta, en què un home com l'Aznar s'atreveixi a donar lliçons, quan ell va gestionar el model de país que ens ha dut a la ruïna. Va de savi per la vida, dient què ha de fer un i altre, i el millor que podria fer, d'entrada, seria demanar disculpes per haver-se aprofitat del càrrec, ell i família.
El pitjor de tot, però, no és el que diu i com ho diu, sinó que hi ha una bona part del país que li dóna la raó. I no són únicament persones amb la butxaca plena i que en volen més, sinó també molta classe treballadora que viu enganyada per les paraules d'un encantador de serpents.
La democràcia ha estat un salt molt important de sistema polític, però no resol el fet que uns pocs puguin continuar dominant la resta. La majoria viu i viurà supeditada a la voluntat de la classe política i el món financer, que saben anar molt bé junts, i a Espanya s'hi afegeix el poder judicial i una premsa gens subjectiva, i el que és pitjor, poc honesta.
Avui, diuen que ha anat al Congrés de Diputats i ho ha aprofitat per continuar donant lliçons. Que no sap que hi ha un senyor que fa de president? que el va col·locar ell mateix a dit? es que potser no li fa cas? potser no ha aconseguit que sigui la seva titella?
De moment sembla que el govern, públicament, no li fa cas. Veurem en què es tradueix tot plegat, perquè m'imagino que militants com el senyor Vidal-Quadras, l'Alejo, estarien contents que Aznar recuperés la presidència i, entre altres coses, engegués a dida els catalans i la seva obsessió per la independència.
No parlaré d'Aznar com a persona, perquè ni el conec ni m'interessa, però com a polític i com a president que va ser del govern espanyol, no pot anar amb el cap gaire enlaire, doncs si fos honest amb ell mateix, reconeixeria que no ho va fer prou bé. Potser és per això que li agradaria tornar. Per tenir una segona oportunitat.
Tot això ens ha de fer veure als catalans, que no s'hi val a badar, i que els nostres adversaris no s'estan de romanços. Utilitzen i utilitzaran qualsevol arma per fer-nos dimitir de les nostres aspiracions, i ho faran de manera que puguin convèncer la majoria del nostre error. Continuo dipositant la meva confiança en les persones que lideren el procés polític, però és bo que no facin cap pas en fals, ni accelerin el ritme, ni s'aturin. Vivim un moment històric que m'agradaria pensar que té un final feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada