La crisi espanyola no és només econòmica

Des de fa temps ho estem dient de diferents maneres, però no avancem gens. Cada dia hi ha nous elements que corroboren la crisi política a Espanya, i en això Catalunya no queda enrere. No hi ha dia que els partits polítics no demostrin estar desbordats, i que ja no és que no ens representin, sinó que a més cauen en el ridícul més profund.

Fastigueja i cansa haver de repetir constantment com els atacs a la llengua catalana els provoca el deliri al Partit Popular, que no té cap vergonya en fer el ridícul, convertint un tema filològic en polític. Entenc que el partit compta amb una bona colla d'ignorants, i uns dirigents que se'n valen per tergiversar els plantejaments i fer creure allò que una ment lúcida rebutjaria automàticament.

A Catalunya també tenim la quota de ridiculesa en les actituds dels partits polítics catalans, encara que avui, el PP i C's han demostrat que la seva lluita contra la immersió lingüística en català, no treu que declarin que és una animalada rebatejar el català de la Franja tal com ha fet el Parlament aragonès (LAPAO).

Deia, però que a Catalunya també fan el ridícul els partits polítics, i sinó mireu què va passar ahir dilluns amb la cimera pel dret a decidir. En aquest cas caldria analitzar l'actitud del PSC, que no és fàcil. L'actitud, no és fàcil, analitzar-ho tampoc. La carta de la socialista Carmen Chacón a Pere Navarro és una demostració clara de qui posa per davant de tot l'interès personal, i deixa de banda el tòpic del servei a la comunitat. En aquest cas ja no estaríem parlant de ridícula sinó més aviat mala fe. En un primer moment s'ha criticat, des de dins mateix, però després... hi ha qui creu que ha tingut el seu efecte.

Cal una reforma política. La llei de finançament dels partits polítics, la llei electoral, la transparència i la participació de la ciutadania. És cert que vivim una crisi econòmica seriosa, però no és menys cert que ens trobem en una crisi política profunda i que convindrà resoldre.