Continuem indignats

Coincidint amb l'aniversari del 15-M hi ha hagut més manifestacions, perquè continuem indignats. Som més i estem més indignats també. Hi ha prou motius per indignar-se. La veritat és que també ens hauríem d'indignar de nosaltres mateixos perquè no sempre actuem com caldria i no s'hi val a donar sempre la culpa als altres.

Si féssim una anàlisi de tot el que s'ha fet durant aquest any per treure indignació als manifestants del 15-M, ens adonaríem que no s'ha fet res, absolutament res. Al marge dels problemes econòmics que són els mateixos o pitjors, l'actitud dels polítics i les institucions que ens governen és prepotent, opaca i contrària als interessos dels més febles.

Com he dit moltes vegades, encara tenim massa cosa a perdre perquè sortim en multitud al carrer, però amb el pas que anem potser sí que ens hi trobaran. El perill és que ens acostumem a viure en aquestes circumstàncies, i això dóna força al govern que constata que no té res a témer. La situació catalana és singular per la coincidència del procés sobiranista, però no podem oblidar-nos que la pèrdua de drets i benestar social està malmetent la nostra salut com a societat dinàmica.

La nostra actitud, doncs, és protagonista i condiciona el futur. És per això que a l'inici deia que també tenim la nostra part de culpa. Hem d'exigir als nostres polítics, però nosaltres hem de prendre partit, donar la cara i apostar per una societat més justa.