Sempre ens hem queixat que les decisions del Tribunal Constitucional s'allargaven molt en el temps. Els veredictes o sentències es feien esperar, i entretant tot quedava aturat. Criticàvem aquesta lentitud i no sabíem a què es dedicaven. Darrerament, però les coses semblen haver canviat i potser seria hora de reclamar alguna comissió atès que tenim entretinguts els jutges del Tribunal, que arribarà un dia que justificaran el sou que reben. Fins i tot han agilitat els tràmits.
La vicepresidenta espanyola ja ha avisat que portarà al Tribunal Constitucional, la Comissió pel dret a decidir, creada recentment pel Parlament català, i tot el que vingui. Si el govern català i la força majoritària del Parlament mantenen el tipus, no ens cansarem de veure circular amunt i avall els recursos, i els jutges del Tribunal els ho agrairan.
En aquest pols entre institucions espanyoles i catalanes hi ha un fet que no passa desapercebut. Amb amenaces no es va enlloc, i encara menys no s'aconsegueix encaixar i avenir-se amb qui no et respecta. Entre bandes i als patis dels col·legis pot funcionar aquest estira i arronsa, però quan estem parlant de governs democràtics, tot trontolla.
Mentre el poble doni el suport majoritari al govern català, aquest podrà enfrontar-se a qualsevol embat de l'espanyol, encara que compti amb el vistiplau del Tribunal Constitucional. Amb el poble al darrere no hi ha qui ho faci caure. Aquesta actitud és l'única garantia d'èxit amb què compta el president Mas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada