Avui he decidit fer vaga de notícies. Vull dir que m'he negat a escoltar Catalunya Ràdio anant i tornant de la feina, i esperar el vespre per saber què havia passat. He gaudit de la música que m'agrada, a Catalunya Música, per fer endreça al meu cap i descansar de tanta tonteria dels darrers dies.
No pot ser que visquem amb tanta pressió per culpa d'una colla d'ineptes i d'uns irresponsables que, tal com escrivia ahir, busquen desestabilitzar-nos. És per això que he decidit compartir l'estona amb Vivaldi, Bach i Beethoven. És una bona teràpia, sobretot si t'espera un dia complicat i vens d'un altre encara pitjor.
Ahir vaig fer servir la paraula xantatge i no va agradar. Podríem aplicar aquesta paraula al que patim els catalans? o potser és prevaricació? o... simplement injustícia?
Em demanava si era bo arribar a la feina sense conèixer les darreres notícies i esperar a saberor al Telenotícies del vespre. Per contra, també pensava que probablement era confortant començar delectant-me de la bona música. D'aquelles píndoles musicals que et fan sentir bé.
M'han preguntat què en pensava del projecte Forcades-Oliveres, i he respost que no hi creia. Penso que Forcades i Oliveres, cadascú per la seva banda, ja realitzen un paper polític important i probablement més efectiu i d'àmbit més ampli que no pas optant per la constitució d'un partit polític, encara que declinin participar-hi.
Vaig llegir el post de Ramon Bassas, contrari també al tàndem, però jo hauria matisat la defensa dels partits polítics. Jo també crec que el nostre model de democràcia es basa en els partits polítics, però que convindria reformular-los. Els convé una reforma i, m'atreveixo a dir, una democratització interna.
Segueixo els articles que Xavier Roig publica a l'ARA del divendres, i que darrerament dedica als sistemes electorals. Jo defensava el sistema de llistes desblocades (crec que les anomenàvem així), però gairebé m'ha convençut a canviar-me a l'opció del diputat per districte. Les llistes obertes no és una bona solució, i Xavier Roig ho deixa molt clar, però les desblocades tenen més sentit, perquè l'elector escull quins candidats, de la llista preferida, vol que surtin elegits. El model que defensa Xavier Roig té l'avantatge que comporta una responsabilitat més gran del diputat, que dóna la cara per un districte, per sobre d'aquell que figura en una llista que ha confeccionat la direcció del seu partit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada