Rouco Varela, la veu d'una Església retrògrada

Una vegada més, monsenyor Rouco Varela ha sortit en defensa de la vida, condemnant l'avortament i el matrimoni entre persones del mateix sexe. Una defensa totalment legítima per un cardenal catòlic. El problema no està en el fet que defensa, sinó en la pressió que exerceix sobre el poder legislatiu perquè actuï de manera confessional. És aquí on s'equivoca i no deixa gens ben parada l'Església catòlica.

Monsenyor no en va tenir prou amb els quaranta anys de dictadura, en què un general assassí es trobava emparat per l'Església oficial, que continua insistint que el govern de l'Estat espanyol exerceixi com a govern catòlic.

Les creences religioses s'han de poder exercir en l'àmbit personal, amb plena llibertat, i el govern de l'Estat s'ha de mantenir al marge, i en cap cas traslladar les creences i pràctiques religioses en la vida pública. L'Església ha de defensar els seus valors i escampar el seu missatge, sense pretendre imposar res a ningú.

L'actitud de Rouco Varela no aporta res de bo a l'Església dels pobres i per als pobres, que predica el Papa Francesc. Tinc molt clar que ni per un instant el Papa va pensar en el cardenal, president de la Conferència Episcopal espanyola, a l'hora d'escollir un dels membres assessors per a la reforma de la Cúria romana. Rouco Varela és la veu d'una Església retrògrada, que lluita per mantenir els drets de la classe rica, menystenint els més dèbils a qui procura adoctrinar sota l'amenaça i la por.