Un dimarts com un dilluns qualsevol. Un dimarts de primavera amb xàfecs a la tarda, esperant temperatures més baixes. Cansat després de festes i molest amb tot el que està passant, o millor dit, amb tot el que s'està dient en contra nostra.
Ja sé que hauríem d'estar-hi acostumats, però hi ha coses que per més que es repeteixin no t'hi acostumes. La ràbia que despertem en molts polítics espanyols del PP i del PSOE és solemne. Sabeu aquella dita sobre l'envejós que podia demanar el que volgués a condició que el seu adversari rebria el doble, i va demanar que li traguessin un ull? Doncs molts presidents regionals farien el mateix.
Els presidents murcià i extremeny, i el socialista andalús són uns clars exemples de l'enveja que els despertem. Uns presidents que no accepten de cap manera que es tingui en consideració que Catalunya està aportant a la resta d'Espanya fins al punt de perdre posicions en el rànquing del PIB entre regions espanyoles, un fet que no té cap sentit ni és just. Després no volen que parlem d'independència.
Jo podria estar d'acord amb aquells que defensen un canvi en les condicions financeres i evitar el trencament amb Espanya, si fos capaç de veure voluntat per part de Madrid i dels dos partits majoritaris espanyols per consensuar-ho, però ho sento, no ho sé veure per enlloc. L'únic que aprecio són moltes ganes d'apagar la flama sobiranista, perquè tot quedi tal qual. Així no anem enlloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada