La majoria absoluta pot segrestar l'estat de dret

Diuen que tot torna. Parlem dels cicles econòmics, o de la moda que va i bé, en què allò que s'havia dut fa temps ara torna a estar de moda. No sé si és qüestió de falta d'imaginació o bé que ens agrada reviure el passat. Sigui com sigui hi ha coses que no voldria reviure, encara que estic veient uns fets que em preocupen. Tot i que el sistema polític on estem immersos és de democràcia representativa, la majoria absoluta del PP i la interdependència entre els tres poders (legislatiu, judicial i executiu) fa témer un "revival" autoritari, i posa en perill la llibertat d'expressió.

Ho hem vist amb la delegada del govern a Catalunya o ara amb el delegat al País Basc. També en certes decisions judicials i amb les noves lleis que prepara un ministre que ens havien fet creure que era l'ala lliberal i més "light" del PP, un partit que, quan té majoria absoluta, és molt perillós.

No es tracta ja de la pressió que PP, C's o UPyD fan contra tot allò que fa olor de català, sinó dels principis més elementals de la democràcia: poder-nos expressar sense patir cap detenció o sanció. Que Sortu parli de presos polítics dels empresonats d'ETA, pot agradar més o menys, hi pots estar més o menys d'acord, però en cap cas ha de ser motiu d'il·legalització del partit polític. Aquest mirar amb lupa tot allò que fan els partits minoritaris, és una obsessió dels grans partits, ara el PP, però no quedava enrere el PSOE. El fet de confondre la majoria absoluta amb la veritat, l'única veritat, és un error colossal que distorsiona i fa malbé el sentit democràtic de la societat. Els quaranta anys de dictadura encara són massa presents en la ment de molts espanyols, sobretot en militants i polítics del PP que no farien cap fàstic als principis del "Movimiento", la dictadura del general golpista.