No sé si es tracta d'un sainet o ho fan seriosament, però l'estira-i-arronsa del Pressupost entre CIU i ERC ja arriba a cansar. De fet ERC ens hi ha acostumat des de sempre. La seva ambigüitat, que l'ha permès anar fent la viu-viu, cansa molt, sobretot a qui li interessa saber què està pensant o què vol exactament. ERC és un partit que ha jugat amb aquesta ambigüitat per tastar poder i no quedar-se sempre fora de joc.
Divendres comentava a una colla d'amics, que aquesta vegada l'Oriol Junqueras havia aconseguit ser considerat una persona seriosa durant més temps que els seus predecessors, però que potser ja s'havia acabat la història. Les organitzacions duren el que duren i no s'hi pot fer més.
Sí que és cert que tots tendim a afirmar allò que creiem que dirien els altres, sense gaires arguments, o per interès. Som més papistes que el Papa. Avui, sense anar més lluny, arran de l'acte d'homenatge a Carrasco i Formiguera, afusellat dimarts farà setanta-cinc anys, tothom deia què pensaria i faria si visqués entre nosaltres. L'actual UDC afirma que Carrasco i Formiguera estaria pel diàleg amb Espanya, perquè això és el que interessa a Duran i Lleida, i en canvi n'hi ha d'altres que els recorden que va morir cridant Visca Catalunya Lliure!
Conscient que cansaré a més d'un, repetiré una vegada més que mentre cadascú vagi a la seva, els catalans ho tenim tot perdut. Si no som capaços de posar per davant de tot, el bé del nostre país, ho tenim magre! No pot ser que cada partit, i també dins d'un mateix partit, tothom pensi de la seva manera i sigui incapaç de cedir en res, per tal d'aconseguir avançar. Aquesta és la gran sort que ha tingut Espanya per mantenir-nos a ratlla i viure a costa nostra. A veure si n'aprenem d'una vegada, i no fem més el passerell.
Quanta raò que tens Xavier. Recordo ara quan es va fer el primer Aplec per la Independencia a Arenys de Munt els crits dels assistents demanant als líders de Reagrupament i Solidaritat, en Carretero i en Laporta, que anèssin junts a les eleccions al Parlament. Òbviament, no en van fer cas. I aquest crit l'he sentit ja moltes vegades, però costa molt als partits fer autocrìtica i cedir espai als altres per anar tots junts. Et segueixo el que vas publicant, tot i que quasi bé mai ho comenti. Ànims que crec que la independencia ara ja està més a la vora tot i les diferències entre els partits.
ResponElimina