En èpoques com l'actual és fàcil trobar notícies sensacionalistes i amb un gran poder d'atracció i seguiment. Com que tot va malament necessitem que els diaris i les televisions ens parlin de catàstrofes, incendis, robatoris, morts i violacions. El nostre cos té necessitat de corroborar que els problemes que diem que hi ha, realment hi són i es poden descriure.
Si normalment hi ha periodistes que no contrasten les informacions que reben, en situacions com les d'ara encara ho fan menys. La qüestió és omplir pàgines, al marge dels efectes que poden produir. Es tracta de donar notícies i cobrar el sou.
Ja sé que ara és molt fàcil carregar el mort al periodista. No podem oblidar que d'alguna manera també són víctimes de col·lectius i partits polítics que els interessa donar la sensació que tot va malament, sobretot i especialment quan no es tenen responsabilitats de govern. Aquests partits són els que utilitzen els periodistes mediocres perquè escampin les notícies sensacionalistes. Parlem doncs d'uns periodistes aprofitats i víctimes al mateix temps.
No tots els diaris cauen a la trampa, si més no en casos extrems. Fets que jo hagi pogut contrastar, n'he trobat a La Vanguardia, però no al diari ARA. És greu que en un diari seriós com La Vanguardia s'hi puguin colar aprenents de periodistes, o reporters sensacionalistes sense escrúpols. Caldria que el diari fes una reflexió i intentés trobar-hi solucions, a no ser que hi estigui d'acord, si aquestes notícies els comporten més ingressos. Desitjo que l'ARA es mantingui en l'actual línia. Ningú demana que els periodistes siguin objectius, però sí honestos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada