Ho comentàvem a l'hora de dinar. No és el mateix analitzar les coses des de dins, amb responsabilitats i persones que et segueixen i fiscalitzen, que mirar-ho des de fora. Quan no tens cap responsabilitat és molt fàcil teoritzar, però quan prens decisions, algú en surt mal parat i, a més, les operacions ja no són 2+2=4.
Ens referíem bàsicament a la CUP, una organització política contracorrent de la majoria dels partits polítics amb representació parlamentària. Anar contra el sistema des de dins no és gens fàcil i genera contradiccions. El sí crític en la votació de la declaració sobiranista del Parlament català, per exemple, no el va entendre ningú, i si som capaços de veure'l amb perspectiva, encara pitjor.
Entrar en el sistema i ignorar-lo tampoc porta enlloc. Mirar de transformar-lo no ens fàcil perquè et trobes amb la resistència d'aquells partits i persones que ja els funciona, ja els va bé. No es tracta de renunciar als propis principis, però des del moment que decideixes participar-hi no t'hi pots posar d'esquena i has de saber valorar quan has de dir que sí i quan no, encara que qui ho lideri no sigui sant de la teva devoció.
La Història és selectiva, com la memòria, i al final el que compta, el que les generacions futures estudiaran, amb el permís del ministre Wert, és quina majoria va obtenir la declaració sobiranista, i allà hi varen faltar dos vots (els del PSC és una altra història, però no s'allunya tant com això).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada