Tot feia pensar que l'admissió a tràmit de la declaració de les curses de braus com a bé d'interès cultural tiraria endavant, mentre que a la ILP a favor de la dació en pagament li negarien l'entrada al Congrés de Diputats. Finalment, però, el PP ha rectificat (darrerament rectifica molt) i hi ha votat a favor.
Podríem estar parlant de la idoneïtat de la figura de les Iniciatives Legislatives Populars (ILP), però el que és cert és que negar la possibilitat de tractar el tema dels desnonaments, amb el que això representa, seria d'una manca de sensibilitat extrema. Tampoc és que el PP sigui garantia de sensibilitat, però en aquesta ocasió ho tenien complicat. Què aprovarà el Congrés de Diputats és una altra cosa, però que ningú oblidi que avui s'han suïcidat dues persones més, una parella d'avis.
Avui, en una tertúlia televisiva, l'expresident del Parlament català, el senyor Joan Rigol, parlava de la necessitat dels partits polítics per assegurar un procés democràtic, però al mateix temps els exigia responsabilitat. Els episodis de corrupció no els deixa massa ben parats. La ILP és una manera d'entrar, o si més no d'intentar-ho, a la discussió parlamentària sense que hi hagi un partit polític al darrere. Una iniciativa popular que demana que es legisli sobre un tema que es creu important i que potser els protagonistes de la política, els partits, no li donen la mateixa importància.
Però, com en tota normativa, feta la llei, feta la trampa. També ens podem trobar que un partit s'amagui al darrere d'una ILP, per dissimular i no posar-se en evidència. Seria el cas de la ILP sobre les curses de braus? Cadascú que pensi el que vulgui, però jo sóc un malpensat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada