Avui he experimentat la sensació de trobar-te a terra sense saber com t'ho has fet. És ben bé que els anys et porten multitud d'experiències, que vas acumulant. D'aquí la importància que la gent gran sigui útil per als joves i no només una càrrega, com un moble vell que s'ha de fer el manteniment.
Per prescripció mèdica, cada dia faig el trajecte Arenys - Canet, per la tercera platja. Aquests dies amb fred i fosquejant aviat, però amb la visió d'una mar que enyora els banyistes, però alhora gaudeix de la tranquil·litat del capvespre. Sens dubte que ho prefereixo a l'estiu, quan hi ha una munió de cotxes fent polseguera i se't fa difícil contemplar l'horitzó.
Un passeig que vàrem estar a punt d'aconseguir, però que la crisi i una colla d'interessats, fent-se passar per defensors ecologistes i no sé què més, varen acabar enfonsant el projecte. D'aquesta manera l'estiu continua envaït de cotxes i els xiringuitos fent calaix com sempre, i satisfets. Ells no tenen cap pensament per a la vila. És el seu negoci el que importa.
Sovint comparo Arenys amb Catalunya. A diferència de Vic, en què els diferents ajuntaments que s'han anat succeint, sobretot en època de l'alcalde Jacint Codina, han sabut aprofitar totes les ocasions per invertir a la ciutat, la vila d'Arenys ha quedat arraconada i tots els intents de millora han quedat en no-res, o en la mínima expressió.
Deia que ho comparava amb Catalunya perquè en relació amb la resta d'Espanya sempre hem sortit malparats, i una mica, o potser força, es deu a la nostra desunió, l'anar cadascú pel seu compte, a vegades més papistes que el Papa, i perdent oportunitats. Ara, que tenim una oportunitat única, encara que molt difícil d'aconseguir, veurem de què som capaços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada