A la recerca d'una bona notícia

Aquest divendres ens trobem el Grup de Debat i Tertúlia, i he estat buscant desesperadament un tema positiu per centrar el debat, però no hi ha manera! Només em trobo imputacions, detencions, inspeccions, corrupcions...

Ahir es va produir un fet que tindrà conseqüències. De fet ja n'ha tingut, però n'hi haurà més. Ahir ja en parlava, però és important insistir-hi. La coherència del PSC li pot comportar problemes en les relacions amb el PSOE, però cal aplaudir la valentia de Pere Navarro i la de socialistes històrics com José Zaragoza o Joan Rangel, que mai s'han significat com a catalanistes, però que han entès què estem demanant: volem poder decidir.

Si bé es tracta d'una bona notícia, aquesta no ve sola, sinó que més aviat l'acompanya un conjunt de notícies i reaccions que tenen molt que desitjar. Recordeu el senyor Guerra? És aquell diputat etern que, com deien avui a la tertúlia del Divendres, s'endurà l'escó a la tomba.

Alfonso Guerra, el vicepresident en els governs de Felipe González, que té tanta mania als catalans, que va gaudir destrossant l'Estatut d'Autonomia de Maragall, i que ara no suporta que el PSC s'hagi desmarcat del PSOE i ja demana de refundar el PSOE a Catalunya.

Ens podem trobar que tot l'esforç del PSC durant tots aquests anys per no dividir la força d'esquerres a Catalunya, se'n vagi en orris per una manca de qualitat democràtica del Partit socialista espanyol. Com podeu veure, d'una bona notícia he anat a parar a una altra que no hauria volgut llegir. Tal com deia al començament de l'escrit, el PSC ha estat valent i coherent, i caldria ajudar-los en aquest període complicat de la seva existència, perquè Catalunya necessita un PSC fort i català.