Tot apunta que caurem amb la mateixa pedra

En Duran no dimiteix, el PSC dirà que no, Corinna, l'amiga del Rei, també la impliquen en el cas Nóos. Jorge Verstrynge diu que l'Alianza Popular es va finançar il·legalment, però això ho feien tots els partits... i no passa res. Em recorda la típica frase franquista "Spain is different".

Tinc els meus dubtes que el treball que estan fent CIU i ERC, deixant els altres partits al marge, sigui positiu per assolir l'objectiu que persegueixen. És comprensible que el PP i C's es desmarquin del projecte, però ICV i les CUP haurien de participar-hi i no esperar a tenir-ho tot definit per demanar que s'hi afegeixin. Del PSC ja no sé què dir perquè cada dia canvien d'opinió, malgrat que no podem esperar que es posicionin de manera diferent al que el PSOE els dicta.

Cal esperar que l'estratega de CIU o ERC no s'equivoqui i que jo no tingui raó amb els meus dubtes, però puc entendre la gent d'ICV que es queixin per haver-los arraconat. També és cert que en un moment important Joan Herrera va fer unes declaracions i prendre una actitud que propiciaven el que ha acabat passant. Probablement va ser un error estratègic.

El Parlament de Catalunya acorda declarar la sobirania del poble de Catalunya com a subjecte polític i jurídic. Així consta a la proposta de resolució que es vol presentar a aprovar en el primer Ple de l'any. Aquest és el ritme apropiat? No ens precipitem? com ja he dit moltes vegades, cal sumar i si es vol córrer massa, es farà difícil reunir prou colla. Seria una pena que per voler arribar abans ens quedéssim fora de joc. El poble pot entendre un camí més lent, si s'avança amb energia i sense trontollar. No cal donar resultats massa de pressa, amb el perill que aquests fracassin.

En aquest partit cadascú hi té un paper a fer, i convé que ens l'aprenguem bé