Rebaixes, retallades i provocacions

Avui començaven les rebaixes, que no és el mateix que les retallades, que ja fa molt temps que varen començar. La crisi, fins i tot perjudica la qualitat del semen. Si anem sumant no sé on anirem a parar. Paral·lelament el ministre de Defensa i el rei es dediquen a comptabilitzar les provocacions a l'exèrcit.

Tenia raó en Manel Cuyàs, a la tertúlia de Catalunya Ràdio, quan demanava de quines provocacions parlaven, i els suggeria que parlessin clar. Si creuen que la voluntat del poble català per decidir el seu futur és més provocació que les paraules de l'eurodiputat del PP, Alejo Vidal-Quadras... o les declaracions d'algunes associacions militars.

Estic d'acord que cal parlar clar. Tots! No és temps de llegir entre línies, sinó de proclamar amb veu alta què volem cadascú de nosaltres. De fet hi ha qui ho ha dit ben clar. El pacte de govern és una manera de dir les coses pel seu nom. Qui no ho vol entendre s'inventa mil excuses, però aquí hi ha uns partits que ho han deixat clar, i en cas de canviar d'idea perdrien la poca credibilitat que tenen els partits polítics.

Però no només els partits del pacte han parlat clar. També el PP i Ciudadanos s'han manifestat en una línia de pensament i actuació ben clara. Caldrà veure qui s'emporta per davant l'altre. Entretant PSC i ICV juguen una mica el paper de la puta i la Ramoneta.

Esperarem a valorar el resultat de la campanya de rebaixes. Les retallades els hauran fet molt mal. Aquesta obsessió malaltissa de reduir el deute, al preu que sigui, ens està deixant sense possibilitats ni tan sols d'anar a les rebaixes. La roba de l'any passat queda prou bé per enguany. Ja en parlarem l'any vinent.