Les campanades i el raïm, una tradició televisiva

Com cada cap d'any, a casa vàrem seguir les dotze campanades per televisió, tot intentant engolir els dotze grans de raïm. Ho vam fer a través de "la nostra", no pas perquè es presentés més interessant que a d'altres cadenes, sinó perquè és el canal que acostumem a sintonitzar, i sobretot per la llengua. Se'm faria estrany seguir-ho en castellà. La presentació anava a càrrec del mataroní Espartac Peran i l'actriu Mercè Martínez.

La retransmissió va ser tan dolenta com us pugueu imaginar, segur que en consonància amb el que estava passant a les altres cadenes. Atenció amb els quarts, no comencem a menjar el raïm abans d'hora... Hem de reconèixer que tenim alguna tradició que fa una mica de pena, però nosaltres fidels any rere any no ens cansem de seguir les campanades.

Avui llegia que en una cadena privada espanyola, a la presentadora de les campanades se li va descosir el vestit i, com que no podien parar les campanes, mentre el presentador li aguantava el vestit, la cosidora va haver de sortir en pantalla per cosir-li el vestit. No sé si va ser gaire penós, però sí com a mínim original i mai vist.

Com que no sóc supersticiós, no penso que aquests entrebancs ni aquesta cursileria posin en perill el futur del nostre país, i l'any vinent es tornaran a programar les campanades i les seguirem amb la mateixa devoció de sempre.

L'any ha acabat de manera relaxada, si més no a nivell polític, però tots sabem que després de reis els polítics es posaran les piles i la premsa també canviarà el xip. El 2013 és important en primer lloc per veure si som capaços d'equilibrar el pressupost sense haver de perdre més serveis essencials, i per altra banda si el nostre govern encarrila el procés cap al dret a decidir.