En política tothom parla de transparència, però amaguen tot allò que poden. És aquesta actitud la que fa que les persones hagin deixat de confiar en els polítics. Quan a més es tracta de frau amb repercussió econòmica, sobretot ara que hi ha tanta gent a l'atur, la cosa resulta imperdonable.
Avui llegia a la premsa que l'associació Democràcia Real Ya ha presentat una querella al Tribunal Suprem, contra 63 diputats que cobren dietes tot i tenir casa a Madrid. Un d'ells no és ni més ni menys que el propi president del govern, Mariano Rajoy.
Si el president del govern ens estafa, quina confiança ens mereix? Què vol anar a predicar si és un estafador? Si ens roba els nostres diners? Sembla ser que del govern no és ell sol, també hi ha alguns ministres, entre ells el català, el senyor Jorge Fernández Díaz.
Aquest és un dels grans problemes. Si no podem confiar amb els que ens governen, si s'aprofiten dels seus càrrecs polítics per forrar-se, què en podem esperar? Aquests dies parlen precisament de rebaixar els sous dels polítics, però en cap moment parlen de les dietes, complements i compatibilitat de més d'un i de dos sous. Que sigui el que és legal. Si es poden sumar dos i tres sous, que els sumin, però que ho diguin. El que no poden fer, però, és enganyar i cobrar el que no els correspon.
Jo sempre he defensat bons sous per als polítics. Si són sous de misèria comporta que els bons es quedin a la privada i no es fiquin en política, o bé que els polítics que busquen guanyar diners caiguin en la trampa de la corrupció. No cal donar exemples.
Si es confirma que aquests 63 polítics estan cobrant dietes que no els correspon, el primer que haurien de fer és dimitir. Demanar això al nostre país és una utopia. Ens confirmaríem que renunciessin al sobresou o simplement se'ls deixés de pagar, però a partir d'ara tot el que puguin dir o demanar estarà fora de qualsevol credibilitat. Qui t'ha enganyat una vegada, ningú no t'assegura que no hi torni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada