Fa mandra tornar a parlar de corrupció perquè tothom en parla com si no sabéssim de què més parlar. El cas és, però, que cada vegada apareixen més casos, i aquella frase que sempre hem dit per defensar els bons polítics, que els corruptes eren uns pocs, fa que ens mosseguem la llengua i arribem a dubtar de si teníem raó o bé estàvem equivocats.
Els partits polítics més grans s'han anat acusant de corruptes, però cap d'ells està net de culpa, la qual cosa fa que la ciutadania s'allunyi d'ells i comenci a estar farta de la classe política, i no li serveixi d'excusa l'argument de que es tracta d'una minoria.
No pot ser que una persona que només se li coneix activitat professional en política, tingui vint-i-dos milions d'euros en un banc suís i una propietat immensa a l'Argentina. Treballant per un sou no s'estalvien tants diners. I què li passarà? El mateix que al senyor Millet? No creieu que és més culpable que la dona que compra productes per un valor de 400 euros amb una targeta robada? On és la igualtat davant la Llei?
La ciutadania exigeix responsabilitats i justícia per a tothom. No vol més joc polític, sinó justícia perquè es castigui els corruptes. Vol veure com algú assumeix responsabilitats i surt de la política i torna els diners. Perquè aquesta és l'altra. Quan es reconeix que algú ha estafat diners, rarament els torna.
La nostra societat se'n pot anar en orris si no som capaços d'aturar-ho, si no denunciem tota pràctica il·legal, si no ens prenem seriosament la gestió pública i arraconem aquells que només busquen lucrar-se. L'altre dia Esperanza Aguirre deia que per ser polític s'hauria d'exigir haver treballat en algun lloc o altre. Probablement seria una bona idea, però el que s'hauria d'exigir és honradesa i esperit de servei. Que s'entengués que a la política s'hi va per a servir la comunitat i no per enriquir-se, i ni tan sols per guanyar prestigi. Si no aconseguim millorar l'actitud dels nostres polítics, el nostre país no tindrà futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada