Espanya, un país de corruptes

Ja fa molts mesos que la corrupció és un dels temes estrella al nostre país. Ho és perquè no es tracta de casos puntuals i esporàdics, sinó que de mica en mica s'ha convertit en una tònica habitual. No sé si és perquè les tècniques per descobrir els corruptes han millorat molt, o bé perquè el nostre país ha experimentat un augment espectacular de corruptes, molts d'ells en el món de la política, però també a la banca, empresa...

Tenim sort que alguns dels corruptes ho confessen aviat, perquè si ens hem de refiar de la Justícia ho tenim clar. Probablement el fet que els judicis triguin tants anys a dictar sentència, fa que dels casos se'n parli tant fins al punt que ja no saps si es tracta de nous casos o són els que s'arrosseguen d'abans.

Els partits polítics, víctimes i causa alhora de la incapacitat per aprovar una llei de finançament dels partits, han caigut repetidament en la temptació de buscar diners on fos, de qui fos, de la manera que fos. A tot això cal sumar aquelles persones sense ètica ni moral, que han aprofitat el seu poder per enriquir-se il·legalment, sense que es puguin recuperar els diners ni cap assumpció de responsabilitat.

Els polítics corruptes no són bolets que sorgeixen del no-res. La societat civil també es troba tacada per actuacions corruptes. Enredar l'administració, esquivant impostos, amagant diners a paradisos fiscals, contractant treballadors il·legals, creant empreses sense llicència ni coneixement de l'administració.

Tot això fa que no puguem llançar la primera pedra. Som també culpables, encara que la culpa sigui molt menor que la d'aquells que tenen una responsabilitat política o social. Això no vol dir que no haguem de denunciar les irregularitats. Ho hem de fer, però al mateix temps fer el propòsit de comportar-nos com autèntics ciutadans, responsables i solidaris. Serà el clima, serà la raça o tants anys de dictadura que ens ha marcat i que trigarem molt temps a superar, sobretot si el PP continua governant.

La vida ens ensenya que no estàs mai alliberat de temptacions, i que allò que veus dels altres, sigui insignificant al costat de la nostra pròpia realitat.