El PSC i el dret a decidir

Aquesta tarda el Parlament català ha declarat Catalunya sobirana per decidir el seu futur, una declaració que ha obtingut el suport dels diputats de CIU, ERC, ICV i un diputat de la CUP. Els altres dos diputats s'han abstingut. A la banda del No hi ha votat els diputats del PP, C's i 15 diputats del PSC. Els altres cinc diputats socialistes han decidit no votar, en estar en contra de la directriu ordenada per Pere Navarro, un dirigent socialista que portarà el PSC a la ruïna.

Des d'aquí el meu reconeixement als cinc diputats i diputades socialistes que no han volgut votar en contra del dret a decidir, un dret que el PSC reclamava durant la campanya electoral, però que ara s'ha buscat excuses per no contradir el PSOE, que és qui porta la batuta, ja que el PSC ha perdut autonomia, si és que mai l'havia tingut.

Trencar la disciplina de vot és, si es fa amb arguments, una demostració d'un alt nivell democràtic. Ja sé que fa trontollar el sistema de partits polítics, però després digueu-me per què cal tants parlamentaris si es podria resoldre amb el vot ponderat? Ens estalviaríem el sou i dietes de molts diputats que podríem destinar a cobrir necessitats bàsiques. Si hi ha més diputats, vinculats en un territori i àmbit de relacions, també hauria de ser lògic que no tots pensessin el mateix, i poguessin votar a consciència.

Hi ha molts votants socialistes que estan a favor del dret a decidir i que se sentiran traïts per la decisió presa per la direcció del PSC. També és cert que molts socialistes hauran vist bé la decisió presa. Jo penso que tots els diputats, també del PP i C's, haurien d'haver votat a favor del dret a decidir, perquè el poble és sobirà i ha de poder decidir el seu futur. Una altra cosa és quan s'ha de decidir pel model a seguir. Aquí puc entendre que la majoria de militants i votants del PP i C's estiguin en contra de la independència, com també molts militants del PSC i probablement també dels partits que avui han votat a favor, sobretot UDC i ICV.

El procés avança, amb moltes dificultats, i cal exigir als nostres polítics que siguin molt assenyats i intel·ligents, i valents a l'hora de defensar els nostres drets. Demanaria honestedat i transparència a qui té responsabilitat de govern, però també als altres partits, que no caiguin en la demagògia ni el populisme. Que siguin sincers i realitzin molta pedagogia. I als meus amics i coneguts del PSC que treballin fort per aconseguir un PSC clarivident, amb autonomia i poder de decisió, perquè el país necessita una esquerra forta per avançar en defensa de les persones més febles i aconseguir una veritable cohesió social.