La mort del doctor Moisès Broggi, amb 104 anys, no és simplement la mort d'una persona que ha viscut per sobre de l'esperança de vida, ni tan sols la mort d'una persona que es va significar políticament en els darrers anys de la seva vida, sinó la d'una persona amb una llarga vida de servei als altres, per la seva professió, actitud i coherència.
El seu currículum i historial és llarg, no només pels anys viscuts, sinó també per la densitat, la riquesa de la seva vida, que és un referent a tenir en compte. Són les persones com el doctor Broggi les que fan créixer el nostre país i fan que tots n'estiguem orgullosos. Què no pagaríem perquè comptéssim amb polítics d'aquesta categoria? N'hi ha?
Algú dirà que tot i viure tants anys, no haurà pogut veure el resultat de la consulta, ni tan sols saber si hi haurà consulta. El meu pare, que té 92 anys, em deia que ell tampoc no hi seria a temps, però jo l'he animat dient-li que ni els seus nets no ho podran veure si no passa algun miracle.
Però avui és dia de propòsits per al nou any i segur que tots en tenim una colla. Com a poble que anhela la sobirania caldria exigir-nos més compromís i complicitat. La gran resposta del dia 11 de setembre ens va enlluernar i deixar de veure que encara hem de convèncer molta gent, i ens cal anar units. Deixar de banda algunes desavinences i procurar prendre tot allò que ens uneix, allò que tenim de comú.
Jo em disposaré a menjar el raïm pensant en tot allò que he aconseguit gràcies als que m'acompanyen i estimen, i em proposaré retornar-los el mateix amb escreix durant el 2013. Pensem que de tot, el més valuós és la família. Tot el que fem per a ella, ens revertirà en beneficis. Que tingueu una molt bona entrada d'any!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada