Que les mossegades de Wert no ens confonguin

Què es pot esperar de qui proclama que vol espanyolitzar els nens catalans? Quina confiança ens proporciona? Jo no sé si la consellera catalana havia d'esperar el final de la reunió, o bé tenia motius per marxar abans i deixar-los plantats. Sempre he cregut que cal guardar les formes i, en tot cas, és amb els arguments, les lleis i tot el que faci falta, que ens hem de manifestar per defensar els nostres drets.

M'imagino que deu ser difícil aguantar un paio com Wert, cínic i amb ràbia i ganes per enfonsar-nos. Sabem que fan tot el que poden per esclafar-nos. Ho deia ahir. Malgrat tot, els polítics han de donar la cara i utilitzar les institucions i els mecanismes per defensar els principis. El poble, si ho fan bé i són transparents, sempre el tindran al costat. Amb més o menys il·lusió, amb més o menys ganes, amb més o menys entusiasme.

Avui he llegit la primera part de l'article que ha escrit Joaquim Nadal a l'Ara, i haig de dir que coincideixo força en ell. De fet, és la veu del socialista del PSC que no es veu prou representat pels actuals dirigents. És, però un clam al desert, perquè l'actual PSC no ha entès que, si no canvia d'estratègia, només pot créixer barallant-se amb C's i PP, perquè el seu actual discurs no és tan diferent.

Nadal demana que el PSC lluiti per ser el soci que faciliti la investidura de Mas, i no permeti que aquest joc el faci ERC. De fet, si ERC decideix reforçar la lletra E, pot arribar a fer-li molt mal al PSC. L'actitud xulesca de Pere Navarro no crec que l'afavoreixi massa, ni tampoc al seu partit. Com bé diu Nadal, el PSC, amb vuit escons menys, ha perdut molt més que CIU, amb dotze de menys. L'excusa que el PSC no guanyava les eleccions autonòmiques perquè la participació era més baixa, aquesta vegada, diu Nadal, no serveix, perquè ha estat al nivell de les generals, i a més han obtingut el pitjor resultat.

Una mica d'humilitat tots plegats, i reflexionar a fons què s'ha fet malament, quina part de la culpa és pròpia, i preparar una estratègia que sigui més eficaç, però sempre tenint present que estan al servei del poble que els vota, i que no utilitzin el càrrec per embutxacar-se diners o beneficis personals o familiars.