Sempre s'ha vist que la millor manera de guanyar és decantar aquells que et critiquen. Se'ns dubte és una mesura gens democràtica, però resulta efectiva. A llarg termini, però, veurem què passa. Un partit en què un cap sense carisma ni gaires qualitats escombra les persones vàlides i s'envolta de mediocres, acostuma a passar factura.
A Elena i Ros, perdedors en el darrer congrés no els ha servit l'estratègia d'entrar a l'executiva. Navarro ha tingut molt present que eren perdedors i problemàtics, i ara ho ha deixat ben clar. També joves amb futur, els ha deixat a la segona fila. Ni Collboni ni Rocio Martínez tindran el reconeixement que es mereixen, a no ser que el dia a dia posi cadascú en el lloc que li correspon. En Pere Navarro a la cuneta.
Iceta, sigui perquè sempre ha estat un clar defensor de la línia espanyolista del PSC, o perquè no saben on col·locar-lo, li donen un paper protagonista, no fos cas que la seva influència provoqués cap trastorn a Navarro. Dels crítics, la línia sobiranista, no se'n canta ni gall ni gallina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada